Reflexió final individual
Reflexió final individual
Text reflexiu individual sobre el procés d’aprenentatge
En aquesta assignatura de pràctiques col·laboratives he descobert moltes coses que no sabia sobre elles, començant per als seus orígens i perquè van aparèixer.
El text de Cruz (H), “la dimension artística”, ha sigut una lectura que m’ha fet reflexionar sobre l’art com a eina política i capitalista, un aspecte de les pràctiques col·laboratives que queda amagat o” disfressat” rere la cara de la solidaritat, la col·laboració i la comunitat.
També la lectura de la Claire Bishop, i la crítica sobretot als aspectes de benefici econòmic i social per part d’institucions i governs, aspecte que ha sorgit al llarg de les diferents pacs, i un dels que genera més controvèrsia per part de nosaltres, l’artista, i de com aquest/a posa a la disposició de la societat els seus coneixements i eines artístiques.
A través de les anàlisis de diferents projectes, també s’ha pogut entendre la importància dels diferents agents que formen part dels projectes i la seva sinergia.
En el meu cas, el projecte que vaig analitzar amb el meu grup: New Curriculum del col·lectiu Campo Adentro em va sorprendre gratament.
La idea de crear un laboratori d’intercanvi entre art, ciència i coneixement ancestral rural, i que aquest es produís en diferents territoris nacionals i al final tingués uns resultats positius, em va fer reflexionar fins a quin punt és possible intentar crear nous sistemes de funcionament de societats amb una base de col·laboració i solidaritat, sobretot compromeses a fer els canvis per un bé comú.
També treballar en l’anàlisi d’aquest projecte amb la Montse i compartir opinions i punts de vista, a vegades iguals, a vegades no tan semblants, i la sinergia de treball que vam seguir, és una prova que quan s’agafa la part de la responsabilitat que pertoca a cadascú en un projecte el resultat final pot ser més que satisfactori, i posar diversos punts de vista i opinions compartides et fa créixer com a artista i persona.
Un altre aspecte de la asignatura del cual n’era molt ignorant i m’ha agradat molt aprofundir es el debat de les polítiques culturals, partint del text de George Yúdice.
Yúdice ens en parla des del punt de vista de la cultura com un recurs que treballa per àmbits tan diversos com són l’econòmic, el social o el polític, i la reflexió que has de fer tu com a artista per assimilar això, crec que és fonamental si et vols dedicar als projectes col·laboratius.
En el debat de polítiques culturals, tant jo, com els meus companys i companyes, entràvem en el conflicte “ètic i moral” de què el nostre coneixement i accions culturals/artístiques no acabessin formant part o el mínim possible, de ser una eina per l’entramat polític i capitalista de la societat.
També quan parlàvem de democràcia cultural i democratització cultural, es va generar un debat intens entorn de la qüestió d’on anaven els objectius d’aquestes pràctiques, i si eren objecte polític o no. Com deia un company:
“En un món ideal ambdós conceptes podrien conviure, i des d’un equilibri complementar-se, però la realitat és que són dos conceptes contradictoris perquè la intervenció pública busca el consum cultural, i no la transformació social.”
Crec que estic bastant a favor d’aquesta aportació, i crec que s’ha d’acceptar com a artista i creador que el que aportes es converteix amb un instrument polític, perquè l’art sempre és polític, però també estic a favor que ho pots fer des d’un lloc inspirador i positiu, aquí també esdevé que sigui una eina que pugui accelerar canvis positius en la societat en que vivim actualment.
En la penúltima pac, l’activitat 4, una de les convocatòries que vam analitzar, la creada per al Parlament Europeu em va semblar un clar exemple d’instrument propagandístic i fins i tot m’atreveixo a dir de còmplices per utilitzar els joves creadors com a mer instrument capitalista i democràtic per aportar més votacions al Parlament Europeu, en resum, esperpèntic i manipulador, tal com és el sistema democràtic i capitalista.
Si m’he de posicionar com a artista dins de les pràctiques col·laboratives, el projecte que vaig analitzar juntament amb la Montse, New currículum no difereix gaire de la idea que tinc en quins projectes m’agradaria estar involucrada.
El coneixement ancestral de l’home en relació amb la natura, i la connexió amb ella i l’art, seria per mi el punt de partida per crear diferents projectes col·laboratius que posin la mirada aquí.
Per tant, la col·laboració amb diferents agents, seria una part molt important a continuar investigant i aprenent com treballar plegats.
També estudiar els sistemes de finançament més ètics possibles i col·laboracions de finançament, per poder treballar amb uns valors els quals estigués còmoda i sentis que el projecte o projectes parteixen d’unes bases les més ètiques possibles i reals, tot i que ja hem anat veient que això és el més difícil en el món dels projectes col·laboratius.
Crec que utilitzar l’art i la cultura pel bé comú és el més positiu i important de tot això que hem anat veient al llarg de l’assignatura, i que la figura del “Déu creador artista” es limita a ser un instrument i agent més de l’entramat global, i començar per ser solidaris i humils, crec que només pot tenir resultats positius no?
Mireia Tor LLensa
Juny 2024
Debatcontribution 0el Reflexió final individual
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.